Torna la línea dura dins del 22@ , mostren la cara més perversa del seu urbanisme al Servei del lucre desmesurat d’uns pocs.
Em viscut els infructuosos intents d’enderrocar el patrimoni històric dels catalans, aturats gràcies a la lluita veïnal, l’esforç de catedràtics de prestigi, i sobretot, pel sacrificat exemple dels 250 extreballadors que,malgrat perdre els seus llocs de treball, resistiren diferents intents de desallotjament i amb la solidaritat del barri, començaren a cridar l’atenció mediàtica damunt la destrucció patrimonial que pretenia el consistori.
Ara l’ajuntament pretén que si can Ricart ha de ser declarat B.C.I.N. , urbanísticament es mantingui el seu desastre i s’ompli de lofts, i s’encercli de gratacels. El “senyor” marques amenaça de demanar 108 milions d’euros a les arques municipals,en concepte de indemnització del “lucre cessant”.Si abans de requalificar s’hagués expropiat a preu de cadastre els terrenys industrials ( com si es va fer amb els petits propietaris del passatge Cusidó, dins del P.E.R.I. Diagonal mar) ara podríem tenir un can Ricart de totes, que podríem omplir d’equipaments pel barri.
Enlloc d’això, en comptes de tenir un somni de creació artística i cultural com durant els 11 dies que la Makabra va dignificar el recinte amb la seva presència, ara el que tenim és un malson de fiblades amenaçadores.
Estem convençuts que l’alcalde Hereu, que tants esforços va esmerçar en fer fora de can Ricart els individus molestos com artistes i xusma de la mateixa calanya, correrà una tupida tela mosquitera entre ell i els nous xuclasangs instal•lats al 22@ .
L’únic consol del veïnat serà veure la urticaria que li sortirà quant s’enfronti al veredicte de les urnes. Tant de bo que li cogui tant com a nosaltres les picades dels mosquits.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE CAN RICART
