Crítica de la política d’habitatge de l’esquerra gestionària catalana

Anàlisi del Registre Únic de SOl·licitants d'Habitatge Protegit
Anàlisi del Registre Únic de SOl·licitants d'Habitatge Protegit

———————————————–

…………. CATALÀ  per llegir tot el document, notes i dades……

…………. CASTELLANO para leer todo el documento, notas i datos……

———————————————–

El Registre Únic de Sol·licitants és una reivindicació històrica que està acabant malmesa per la burocràcia que vol mal repartir el que no hi ha: pisos protegits. El Pacte Nacional de l’Habitatge i la pomposa Llei del Dret a l’Habitatge neixen quan el mal ja està fet (no queda espai a la ciutat) i aquells que l’han fet (bancs, promotores i immobiliàries) estan en les millors condicions per mantenir els seus privilegis en mig de la crisi econòmica i laboral a la ciutat.
L’onada de ciment i totxo de la bombolla immobiliària i els PERI’s s’ha empassat la major part d’espais lliures que quedaven a la ciutat amb el beneplàcit de l’Ajuntament que cobrava plusvàlues fabuloses en cada operació per a mantenir raquítics serveis socials que la crisi ha desbordat a la primera. Les crítiques de la FAVB i les entitats socials en aquest model han estat sempre encertades.
Som el segon país d’Europa en despesa pública en habitatge que es regala als constructors i banca a través de les desgravacions per IRPF (1). És més, les entitats de crèdit espanyoles s’estan convertint en les principals immobiliàries del país (1+) gràcies a una Llei Hipotecària més salvatge que la dels EE.UU. Però, vet aquí, que cap administració té estadístiques fiables de quants pisos buits existeixen a la ciutat (2). Però tampoc hi ha voluntat política de ficar mà en aquest desgavell. Sense aquests habitatges, en mans dels de sempre, el Registre Únic no pot oferir més que vagues promeses de futur als ciutadans necessitats que fan una cua ben ordenada.

138.000, el 20% del habitatges de Barcelona no són primera residència
Més habitatges per a omplir de contingut el Registre Únic

La última estadística fiable sobre habitatge del 2005 parlava de 1,6 milions de barcelonins reunits en 637.000 llars (3) que optaven a 775.039 habitatges a la ciutat, d’on es deduïa que hi havia més de 138.039 pisos que no eren primera residència -veure xifres(4)-. L’Ajuntament insisteix que els pisos buits són menys: la seva última estimació és 19.000 molt lluny dels més de 138.000 habitatges que no són primera residència.
Llavors les xifres no quadren ….

…………. llegir tot el document, notes i dades……..

Print Friendly, PDF & Email

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación, y ofrecer contenidos sobre el derecho a la vivienda y contra los que especulan con nuestras vidas. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies