El problema de la compra-venda de pisos en Ciudad Badia

La revista nº 65 de Alternativa d’Esquerres de Badia (AEB) posa el dit a la llaga

reproduïm l’article sobre les vendes amb frau massiu en aquesta ciutat vallesana.

compra-vendes irregulars a Ciutat-Badia

LA SITUACIÓ D’UN CONJUNT DE FAMÍLIES BADIENQUES QUE NO PODEN PAGAR LA HIPOTECA I S’AGRUPEN PER LLUITAR FA APARÈIXER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EL CAS DE LA COMPRA-VENDA DE PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL A BADIA.

La resposta a la pregunta de la portada és inequívoca: guanyen les caixes, les inmobiliàries, els notaris i els taxadors. Igualment inequívoc és que ni compradors ni venedors s’han enriquit amb les transmissions a Badia. Uns han venut per comprar un altre pis i tornar-se a hipotecar i els altres han comprat per tenir un pis de propietat on viure. No per especular. En qualsevol cas, el principal responsable de tot plegat és Adigsa que ha permés aquesta situació. Però de què estem parlant exactament?
1. Quin és el frau?
L’anomenat frau consiteix en vendre un pis de protecció oficial, que té un preu màxim autoritzat establert per l’administració, a preu de mercat. Aquesta pràctica s’ha produït durant anys a tots els pisos de protecció oficial a Catalunya i a Espanya. A Badia la qüestió és que la diferència entre els dos preus és molt més important perquè el preu màxim establert és la meïtat que per a qualsevol altre pis de protecció oficial de Catalunya (abans de 2000 era encara més baix) i fa les xifres més escandaloses.
2. Com s’ha pogut produir?
Després d’uns primers anys en que es van fer compra-vendes il·legals per gent que no era realment propietària dels pisos (creant no poques situacions d’indefensió que va costar molts anys de regularitzar) ningú es refiava de comprar un pis directament al propietari. Aquí entren en joc les immobiliàries que asseguren a la gent fer totes les comprovacions sobre l’habitatge a canvi, està clar, d’una comissió i de fixar els preus de venda. Les immobiliàries et porten a les caixes que concedeixen hipoteques molt per sobre del valor del pis per fer negoci artificial comprant i venent drets sobre cobraments. Per fer-ho compten amb els taxadors que fan unes valoracions dels pisos molt per sobre del seu valor oficial i amb els notaris que signen i cobren, tot i validar escriptures de compra-venda i hipotecàries de valors molt diferents. Per últim, tenim l’aportació d’Adigsa que es limita a dir que tot és correcte i fer els papers oficials, tot i saber els preus realment pagats. Ho saben perquè ningú no se n’ha amagat: els preus eren i continuen sent als aparadors de les immobiliàries.
3. Com surt a la llum?
Quan explota internacionalment la bombolla de l’economia fictícia i ens trobem amb una crisi social terrible hi ha famílies que es queden sense recursos i deixen de pagar la hipoteca. S’agrupen i lluiten per trobar una solució conjunta i criden l’atenció dels mitjans de comunicació catalans i espanyols. A Badia i a les seus de les caixes i d’Adigsa tothom ho sabia.
4. Quina solució hi ha?
La solució pels afectats que no poden pagar la hipoteca és evitar que es produeixin els seus desnonaments i aconseguir que, com a mínim, es puguin quedar de lloguer al pis en unes condicions raonables i no com les que fixa l’actual conveni.
Per a l’anomenat frau en general no hi ha una solució fàcil . Cal pensar que la pràctica totalitat dels pisos que han estat venuts al menys un cop, ho han estat en aquestes condicions. Com tirar enrere milers de compra-vendes amb molts dels inicials propietaris fins i tot morts? No podem tirar el temps enrere.
L’única solució consisteix en aprendre la lliçó i aplicar polítiques que impedeixin que això torni a passar amb noves promocions d’habitatges públics. L’habitatge protegit està subvencionat amb els impostos de tothom i no pot ser que després serveixi per enriquir els de sempre. Per això, l’administració els ha de posar en règim de lloguer o, en tot cas, si són de venda, amb la condició que només es puguin revendre a l’administració. Això impediria que bancs i immobiliàries especulin amb els preus i garantiria que sempre hi hagi habitatges protegits de veritat, a preu protegit.
En això dissentim de l’alcaldessa que ha afirmat que “espera que els bancs hagin aprés la lliçó”. No aprenen cap lliçó, volen continuar augmentant els seus guanys i la prova és la foto de la portada. Si no posem límits aquest problema seguirà produint-se a noves promocions.

Els nostres punt de vista i informació relacionada la varem destacar aquí:

Print Friendly, PDF & Email

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación, y ofrecer contenidos sobre el derecho a la vivienda y contra los que especulan con nuestras vidas. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies