CrÃtica de la polÃtica d’habitatge de l’esquerra gestionà ria catalana
Anà lisi del Registre Únic de SOl·licitants d'Habitatge Protegit
———————————————–
…………. CATALÀ per llegir tot el document, notes i dades……
…………. CASTELLANO para leer todo el documento, notas i datos……
———————————————–
El Registre Únic de Sol·licitants és una reivindicació històrica que està acabant malmesa per la burocrà cia que vol mal repartir el que no hi ha: pisos protegits. El Pacte Nacional de l’Habitatge i la pomposa Llei del Dret a l’Habitatge neixen quan el mal ja està fet (no queda espai a la ciutat) i aquells que l’han fet (bancs, promotores i immobilià ries) estan en les millors condicions per mantenir els seus privilegis en mig de la crisi econòmica i laboral a la ciutat.
L’onada de ciment i totxo de la bombolla immobilià ria i els PERI’s s’ha empassat la major part d’espais lliures que quedaven a la ciutat amb el beneplà cit de l’Ajuntament que cobrava plusvà lues fabuloses en cada operació per a mantenir raquÃtics serveis socials que la crisi ha desbordat a la primera. Les crÃtiques de la FAVB i les entitats socials en aquest model han estat sempre encertades.
Som el segon paÃs d’Europa en despesa pública en habitatge que es regala als constructors i banca a través de les desgravacions per IRPF (1). És més, les entitats de crèdit espanyoles s’estan convertint en les principals immobilià ries del paÃs (1+) grà cies a una Llei Hipotecà ria més salvatge que la dels EE.UU. Però, vet aquÃ, que cap administració té estadÃstiques fiables de quants pisos buits existeixen a la ciutat (2). Però tampoc hi ha voluntat polÃtica de ficar mà en aquest desgavell. Sense aquests habitatges, en mans dels de sempre, el Registre Únic no pot oferir més que vagues promeses de futur als ciutadans necessitats que fan una cua ben ordenada.
138.000, el 20% del habitatges de Barcelona no són primera residència
Més habitatges per a omplir de contingut el Registre Únic
La última estadÃstica fiable sobre habitatge del 2005 parlava de 1,6 milions de barcelonins reunits en 637.000 llars (3) que optaven a 775.039 habitatges a la ciutat, d’on es deduïa que hi havia més de 138.039 pisos que no eren primera residència -veure xifres(4)-. L’Ajuntament insisteix que els pisos buits són menys: la seva última estimació és 19.000 molt lluny dels més de 138.000 habitatges que no són primera residència.
Llavors les xifres no quadren ….
…………. llegir tot el document, notes i dades……..
